Parlem de poesia

Parlem de poesia pot ser una mica pretenciós, massa ample, aclaparadorament immens. abans hauríem d'haver definit què és poesia, de quina poesia anem a parlar, etc... per això, per iniciar aquest camí iniciatic (o no), del que tant s'ha parlat, millor tirar pel dret i començar, simplement, a parlar-ne.
Una primera matissació: parlar de poesia, però de la poesia d'ara, de la que s'escri, de la que (diuen) ningú no llig, o només ho fan alguns (diuen també) poetes... Poesia Catalana Actual. Es diu d'aquell gènere, el poètic, que comprén la poesia que s'inicia aproximadament als anys 70 i que arriba fins avui, fins ara mateix... Vora quaranta anys de poesia, de llibres, de premis... (ja en parlarem!) de festivals diversos (i no em referisc a eurovisió...). Parlarem del que s'escriu, de com s'escriu, i tractarem que els autors que escriuen també hi siguen presents... Al cap i a la fi, el principal problema de la poesia (sic) és que molt poca gent en parla, per a bé o per a mal, i açò vol ser un inici de trencament.
Aquest camí també vindrà secundat pel programa de ràdio que personalment intente: Mar de muses. I per la revista que pot acabar naixent, no sabem molt on...

Parlar de poesia actual i també catalana: dels seus problemes, de per quina raó només es parla i es publica a autors del principat, de les quotes de valencians i balears, de les varietats dialectals, de les fronteres (no de carrer) autonòmiques que fragmenten molt (massa) el fragmentat i ridícul estat de la literatura, de si premis sí o premis no (massa premis o massa pocs...).

De tot això n'anirem parlant... i, com no, gaudint, perquè al cap i a la fi un altre dels objectius és que llegim poesia, que llegim el que es va fent i es va editant...

però tot això només és l'inici. Benvinguts, passeu passeu, com feia la cançó...